Hi ha alumnes que, degut a condicions personals de discapacitat (física, psíquica o sensorial) o de sobredotació intelectual, necessiten recursos i ajudes específiques per a progressar en el seu aprenentage. En altres ocasions, les causes d’aquestes necessitats educatives tenen  el seu origen en un desavantatge  sociocultural, i per això es diu que aquest alumnat necessita una compensació educativa.

Per un motiu o un altre, aquests alumnes manifiesten necessitats educatives especials permanents o temporals, és a dir, necessiten un major grau i varietat d’ajudes pedagògiques que la resta de l’alumnat per accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum, i per aconseguir els objectius de l’ educació dins del marc de l’ atenció a la diversitat.

L’orientació educativa es converteix en el medi a través del qual es fa efectiva aquesta atenció, proporcionant els recursos necessaris per a millorar i atendre a les necessitats educatives específiques de cada alumne. L’ adaptació del currículum a les necessitats i possibilitats de cada alumne és la vía fonamental per aconseguir la individualització de l’ensenyament.

En relació amb l’ atenció a la diversitat, la legislació vigent estableix les següents funcions del Departament d’ Orientació:

  • Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per a realitzar les adaptacions curriculars apropiades per als alumnes amb necessitats educatives especials i
  • Col·laborar amb els professors de l’ institut, sota la direcció del cap d’ estudis en la programació i aplicació d’ adaptacions curriculars dirigides als alumnes que ho precisen.

Més concretament, s’encomana al professor especialista en Pedagogía Terapèutica i,en el seu cas, a l’especialista d’Audició i Llenguatge, la tasca de col.laborar amb els professors que imparteixen docència als ACNEEs en el disseny i Aplicacions de les Adaptaccions Curriculars Individualitzades (ACI)i el seu seguiment.
A més a més, s’assigna a l’orientador, professor especialista en Psicologia i Pedagogía, funcions especialitzades relacionades amb l’avaluació psicopedagògica d’aquests alumnes i amb l’elaboració del dictamen d’escolarització d’aquells que canvien  de modalitat educativa.


Programar atenenent a la diversitat dins l’aula

Una de les majors preocupacions amb les que es troba el professorat a l’hora de personalitzar l’ensenyança dins l’aula és precisament el que es deriva d’atendre a la diversitat de l’alumnat amb el que es troba. És un fet que la diversitat forma part de la nostra societat i, per tant, dels nostres centres i de les nostres aules. La diversitat és enriquidora, amb el que hem de contar en el moment de planificar l’ensenyança. Aquestes líneies pretenen orientar la planificació del professorat quan s’enfrenta a la elaboració dels programes de les distintes assignatures i, més concretament, a la intervenció en l’aula. Oferim algunes orientacions en relació amb els continguts, amb la metodologia i amb l’avaluació.

 
REFERENT ALS CONTINGUTS: QUÈ ENSENYAR?
  • Seleccionar  i distribuir en el departament els contiguts tenint en comptel’ alumnat al que va dirigit.
  • Distingir en els continguts aquells que són fonamentals; i por tant, desenvolupen competències bàsiques que resulten imprescindibles per a aprenentatges posteriors i per a integrar-se socio-laboralment, i continguts complementaris, que poden ser tractats de forma més superficial.
 
REFERENT A LA METODOLOGÍA: CÓM ENSENYAR?
En l’aula bàsicament es donen tres situacions en relació a l’ alumnat:

  • Aquells que poden realitzar activitats donades poc complexes.
  • Aquells que poden realitzar les activitats previstes d’ un nivell mitjà de dificultat.
  • Aquells que avancen a un ritme més ràpid i necessitan activitats d’ ampliació.

En funció d’aquestes tres situacions proposam el sigüent:

  • Planificar estratègies, activitats i materials didàctics variats.
  • Planificar activitats diferenciades: analítiques, de síntesi, d’ investigació, que tendeixin a la autonomía, altres molt dirigides.
  • Graduar la dificultat de les activitats: d’ ampliació, profundització o de reforç.
  • Utilitzar diferents recursos didàctics (llibres, ordinador, premsa, ...)
  • Realitzar diferents agrupaments.
  • Planificar els reforços.
 
REFERENT A L’AVALUACIÓ: QUÈ AVALUAR?
  • Avaluar, prioritàriament, continguts fonamentals i funcionals.
  • Avaluar en conformitat a diferents capacitats.
  • Preveure diferents instruments  procediments d’ avaluació.

 

ENLLAÇOS D'INTERÉS PER A L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
 
DISCAPACITAT COMPENSACIÓ EDUCATIVA
 
MATERIALS I INSTRUMENTS